|
| |
 Hola a tots els socis del UESMAP.
A la 1:35 de la matinada del diumenge dia 5 de Juliol del 2009, el vostre soci, en LLuis Carbonell va arribar a la linea d'arribada de ORDINO, despres de 22hores i 35 minuts, cansat, rebentat, al.lucinat i glorios ( faltan més qualificatius), a la ULTRATRAIL D'ANDORRA.
Estic molt orgullòs de poder brindar a la nostre entitat, aqueste victoria per a tots els que feu part de aquesta entitat, aquest repta per els 20 anys de celebraciò.
Durant tot el trajecte vaig portar sobre la meva pell, com un guerrer que va conquerir alguna guerra fita, la semarreta tecnica del UESMAP, celebrant el nostre aniversari.
Ha sigut la meva primera ULTRA com a tal, un gran repte. Fa 4 anys que faig aquest tipus de cursa de resistencia amb 2 copas catalanas, pero aixo de la Ultra ha sigut una experiencia fora del comú.
FELICITATS UESMAP.
La cursa amb sortida a Arcalis, 500 valents inscrits, la meitat van ser desqualificats per varies raons, varem sortir a les 0:00 del dissapte dia 4, amb molts nervis, amb mùsica de fons de òpera, i focs d'artifici. Jo no havia viscut mai una sortida tant espectacular, et dona molta moral.
En Killian Jornet a primera fila, ( va acabar 15 hores abans que jo, amb un temps de 12 hores 35minuts), va trencar tots els pronostics i a mès de 1 hora del segon classificat. En principi la cursa tenia una distancia de 107 km amb un desnivell acumulat de 16000 metres. Finalment el temps va fer presencia, i la organització va escursar el recorregut a 85 km, la mateixa organitzaciò a la hora del Briefing van aclarir, que les condicions no eran favorables, i que per la seguretat de la gent, tindrien que fer variants amd diversos punts de la cursa. Tot molt controlat, inclos que les variants ja estavan marcades. Un gran equip de voluntaris, bombers, policia i fins un helicopter, varen fer que no hagues cap incident.
Pluja, granizada, calor, neu, van ser els companys en tot moment, pero el teu cos, finalment s'acostuma a tot, a patir, cada cop que passava el temps, tens una resposta del teu cos i ment diferent a cada pujada i bajada. Es molt curios.
Vaig compartir 3/4 de la cursa amb un company de Tarrèga, un noi que molts cops, ens trobém a les diferentes cursas al l'any, ( en Josep). Gracies a ell, ens anavem animant constantment fins a la linea d'arribada.
Vaig poder veure el despertar del dia al Comapedrosa amb gaiter inclos, fent els honors a tota la gent que arribavem al cim més alt d'ANDORRA. Es tant especial. Cada vegada que m'hi paro a pensar, se'n posa la pell de gallina.
També vull fer esment, del mès important de tot. El suport de la meva companya ( la Montse ), gracies a ella, vaig poguer acabar i poder-la abraçar va ser el millor final d'aquesta gesta.
FELIÇITATS U E S M A P.
|
| Lunes, 19 Octubre, 2009 |
|
|
|
