|
| |
 Sortida al Dôme de Neige, 4.015 m (Ècrins) (24-26 Septembre 2009).
(Didac, Toni B., Vicens i Xavi R.)
Sortim a mitjanit cap a Ailefroide, al Parc National des Ècrins, on arribem al voltant de les 9 del matí. I poc després aparquem el cotxe a la Pré de Mme. Carle (1.874m.), des d´on s´inicia la pujada a peu.
Després de fer una selecció dels comestibles que ens caldran, refem les motxiles i ben carregats començem la primera etapa , que consisteix en arribar al refugi dels Ècrins (3.172m), i que teoricament es fa en 4 :30 h, amb un desnivell de 1.298m. El refugi està tancat des del cap de setmana anterior, i queda la part lliure amb capacitat per a 35 persones. Aquest petit detall significa que hem de càrregar més pes.
Fins el primer refugi, el del Glacier Blanc (2.550m) mantenim l´horari teóric, unes 2:30 h. Aquest refugi també està tancat, peró li donem una ullada a la part lliure, i la veritat es que està molt ben acondicionada.
Descansem una bona estona,i amb tota la calma continuem la marxa fins al nostre objectiu d´avui. A la poca estona hem d´entrar a dins del Glacier Blanc, ens encordem i ens possem els grampons, doncs el Glacier està força trencat, i haurem de superar algunes esquerdes.
Sense gaires complicacions arribem al peu del refugi dels Ecrins, a uns 150 m per sobre nostre, i la pujada es una “tortura”. Ja fa molta estona que en Xavi porta a sobre una “pájara” de campionat (una tortuga aniría més ràpida!), peró finalment, cap a les 17:30 ens retrobem tots al refugi.
La part lliure ens sorprén molt gratament. L´unic que resta tancat es la zona dels guardes i la cuina. La resta està a la nostra dispossició, amb la zona d´entrada on hi han sabatilles per canviar-te, amb el menjador molt ampli i amb estris de cuina (olles, plats, cuberts), amb jocs, revistes, i material que ha anat deixant altre gent (gas, espelmes, comestibles, sucre). I una habitació per a dormir, amb matalassos, mantes i coixins. Em resum: UN LUXE A 3.172 m!
La panoràmica es “magnifique”, tenint davant nostre la Barre des Êcrins i el Dôme. Peró també impressiona una miqueta, i en les condicions que la veiem no tenim gaire clar el nostre intinerari per l´endemà.
Al refugi trobem una parella de gavatxos, que tenen un altre objectiu, i un altre gavatxo que va en solitari, i que en principi no té intenció de fer cap cim. Es diu Louis, i ens demana si estariem d´acord a que s´afegis a una de les nostres cordades i fer el Dôme amb nosaltres. Malgrat que ens fa l´efecte de que es un personatge un tan especial, i estem d´acord, i més si tenim en comte que ell ja ha fet el cim en 4 ocassions anteriors.
Ens llevem a les 3:30, i cap a les 4:45 sortim del refugi amb els grampons peró sense encordar-nos. Un cop arribats al peu de la paret del Dôme, fem dues cordades: Louis, Toni i Xavier(els més forts), i Didac i Vicens(els més joves). Com que la via “normal” no es veu en gaires bones condicions, en Louis ha decidit seguir unes traces del dia anterior (d´uns que s´havien llençat en parapente des del cim), i ens porta per la zona que està marcada com perillosa, per possibilitat de caiguda de sèracs.
Procurem passar aquest lloc el més ràpid possible, i comencem una ascensió bastant directa, amb algunes ziga-zagues obligadas per la presencia de esquerdes bastant serioses. També passem algun pont de neu, i salvem un parell de rimayes. De moment tot sense gaires dificultats, i confiant que a la baixada tot continui igual.
Aprop de les 10:00 arribem al Coll Lory, just entre la Barre i el Dôme. Des d´aqui i per un camí prou fàcil arribem al cim a les 10 :30. El día ens està ajudant molt i sembla prou estable, malgrat l áparició d´algunes boires, el sol ens dona certa escalfor (2º) i des del cim podem veure altres muntanyes del Ecrins, i fins i tot el Montblanc. Cap a la banda d´Italia o Suissa està molt tapat i no veiem res.
Menjem quelcom, fem les fotos necessàries, i tot seguit tirem cap avall, que encara ens queda un bon tros de tornada al refugi.
Durant el descens, es produeix un accident afortunadament sense cap consecuencia, peró que ens fa veure que estem a alta muntanya i que no s´ha de baixar la guardia mai. Quan em Didac estava a punt de superar una de les rimayes, en Vicens rellisca i li cau al damunt, fent que tots dos passin la rimaya volant. Per sort l´impuls es suficient per superar el perillós forat i cauen damunt de la neu, una mica espantats peró sense cap complicació.
Arribem al peu del refugi aprop de les 14:00. En Louis es despedeix de nosaltres, doncs s´en va a dormir al refugi de més abaix. Ens quedarem amb el refugi per a nosaltres sols. El temps s´ha espatllat una mica, i a la tarda neva una bona estona, i avui ja no pujarà ningú més. Anirem a dormir d´hora, i demà ens llevarem a les 6:30, i amb la calma baixarem fins al cotxe.
De baixada, al passar pel refugi del Glacier Blanc, ens tornem a trobar a em Louis, que ens acompanyarà la resta de camí. Deduim que ho ha fet expressament, doncs ens demana si tenim lloc al cotxe per baixar-lo fins a Vallouise, on há de tornar el material llogat. L´acompanyem encantats i fem un café tots junts abans de despedir-nos definitivament. La veritat es que, tant per a ell com per a nosaltres, há estat una sort haber coincidit en aquesta sortida. Ell no hauria fet cap cim, i nosaltres potser ens hauriem complicat força l´ascensió de no haber tingut aquest guia gratuit.
Satisfets i molt contents arribem a casa al voltant de les 20:30. I encara tindrem tot el Diumenge per descansar.
|
| Martes, 29 Septiembre, 2009 |
|
|
|
